Què fem amb l’Artesà? Teatre, patrimoni i participació

5 de maig de 2017 | Actualitat

Ahir finalment vam obrir el debat que l’ajuntament mai ha volgut fer públic. Vam dialogar sobre les possibilitats que l’ajuntament s’ha negat a posar a sobre la taula, exemples de recuperacions d’edificis, necessitats del teatre del futur, reconeixements reals del patrimoni. I ho vam fer amb una companyia de luxe:

El Toni Casares, director de la Sala Beckett, ens va parlar de com la recuperació patrimonial és compatible amb les necessitats del teatre del segle XXI, i de com va ser el procés de disseny de la nova sala, rehabilitant una antiga cooperativa de consum del barri del Poblenou “respectant els fantasmes i permetent que s’hi quedin”.

L’Ivan Alcázar, arquitecte i investigador de l’Observatori d’Espais Escènics, va tornar a posar en valor l’edifici com a exemple d’algunes tècniques típiques de l’arquitectura catalana de l’època, i que estan en perill d’extinció; va reflexionar sobre el vincle entre l’arquitectura de teatres i el fet teatral i com el projecte de l’ajuntament es manté en el passat; i va recalcar el paral·lelisme entre l’actuació del consistori i el model teatral obsolet on hi ha un públic que només pot seure, mirar i callar.

L’Andrés Martínez, arquitecte i membre de la plataforma Recuperem l’Arnau, ens va explicar com ha estat i com segueix el procés de recuperació del Teatre Arnau de Barcelona, els diferents passos que han fet a nivell social i a nivell tècnic, com han superat els diferents obstacles i com segueixen endavant. Finalment, puntualitzava que el principal obstacle que tenim aquí, i la principal diferència entre l’Artesà i l’Arnau, és la voluntat política de recuperar l’edifici i valorar el patrimoni o no.

La Marta Morató, membre de la plataforma Aturem l’enderroc, salvem l’Artesà, va fer una ràpida descripció de les vicissituds que s’han viscut des de que es va iniciar el moviment de defensa de l’Artesà, recordant algunes dates clau on es podria haver canviat el futur de l’edifici, i va exposar algunes reflexions referents a aspectes que afecten tot el procés i de la trajectòria en el futur que desitjaríem de forma resumida ja que tota l’assistència les coneixia prou bé.

Va ser una trobada molt emotiva on vam poder parlar del passat i del futur, i posar èmfasi en la necessitat d’acció al present per no perdre’ns cap dels altres. Volem agrair als tres convidats per acompanyar-nos i a tota la gent que va venir i que ens segueix donant suport i empenta per seguir lluitant, perquè, com dèiem ahir, l’Artesà és nostre, no deixarem que ens el prenguin.

A més, la trobada ens va deixar un regal de suport fantàstic:

Andres - Ivan - Toni - Marta