El Centre Artesà és sens dubte una de les arquitectures més destacades del patrimoni d’El Prat de Llobregat, i al llarg dels anys va ser una peça fonamental d’aquesta població per la seva activitat social i cultural, també escènica. Des de la seva construcció l’any 1919 ha representat per a moltes generacions un espai únic de confluència de persones, organitzacions, entitats i associacions. El seu valor patrimonial i memorístic és indiscutible, tanmateix des de l’any 1988 l’edifici del teatre roman tancat, i el seu deteriorament s’ha anat agreujant per la manca absoluta de reformes per part dels seus propietaris, des de l’any 2003, el mateix Ajuntament del Prat de Llobregat. La mobilització popular per salvar l’edifici, durant dècades, ha fet possible que ens trobem en l’actual procés de “remodelació”.

fotografia-artesa2

 

INICIS DEL CENTRE ARTESÀ

La fundació del Centre Artesà tingué lloc el 23 de gener de 1883 a la Sala d’en Bou, construida a mitjan segle XIX i situada a la Plaça de la Vila. L’Artesà, que fou fruit de l’activitat del grup de teatre d’aficionats Calderón de la Barca, funcionava com a centre social amb activitat lúdica i cultural, i al voltant del cafè hi girava el teatre, la biblioteca, el ball… L’any 1919 la societat original s’escindí entre els membres del Partit Nou, progressistes i catalanistes, que romangueren al local ara amb el nou nom de “Centre Autonomista”, i els partidaris del Partit Vell, conservadors, i aglutinador dels agricultors d’alt poder adquisitiu, comerciants i fins terratinents, que passaren provisionalment al veí Cafè del Pont de la mateixa plaça. El mateix any 1919, però, es dugué a terme la construcció de la nova seu del Centre Artesà, que fou enllestida per la Festa Major, el 27 de setembre d’aquell mateix any, després d’una ràpida execució que durà només sis mesos, i que comptà amb la participació d’associats i veïns. La nova seu s’aixecà al límit de l’eixample de 1916, en un solar a la confluència dels actuals carrers de Centre, Maurici Vilomara i Pintor Isidre Nonell, i és part del patrimoni arquitectònic del Prat, un conjunt edificatori històric exigu a causa del creixement tardà de la població, en el que també s’hi poden comptar els edificis de La Granja, El Semàfor, La Telegrafia Marconi, de l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch, o la caserna dels carrabiners.

 

L’ARQUITECTE I L’ARQUITECTURA

L’edifici del nou Centre Artesà va tenir projecte i direcció d’obra d’Antoni Pascual i Carretero, nascut a Terrassa, i considerat un dels arquitectes significatius d’aquella ciutat (en un grup on destacava l’arquitecte modernista Lluís Muncunill, entre d’altres). Pascual havia estat arquitecte municipal de Terrassa, després ho va ser de Sant Boi (on va construir el Casino El Jardí, per exemple), i des de l’any 1916 va ser el tècnic municipal del Prat, on construí el nou escorxador -actualment enderrocat i substituït pel Cèntric- i reformà el pla d’eixample. A Terrassa, Pascual havia construït el Mercat Municipal de la Independència (1906), que té semblances amb l’Artesà (sobretot a les façanes del foyer), i amb el mateix Muncunill van realitzar la façana historicista de l’Ajuntament (1902).

L’edifici de l’Artesà té una arquitectura amb trets del modernisme industrial, caracteritzat per les façanes de maó i els grans espais coberts amb voltes, si bé l’obra del Prat fou realitzada en uns anys en què ja feia temps que el noucentisme desplegava el seu programa de retorn a l’ordre i a la senzillesa compositiva de caire clàssic, i d’allunyament del recarregament decoratiu o de les complexitats espacials. L’Artesà es composa per tres parts diferenciades, les corresponents al teatre, al foyer i al bar. Davant d’aquest hi ha una terrassa-mirador pavimentada, i el conjunt té una zona enjardinada i arbrada que fa de jardí perimetral, al fons del qual es situen unes voltes a la catalana sobre pilars exempts de maó, que devien tenir ús de cavallerissa o magatzem. Les façanes més característiques són les del foyer, amb un esgraonat que recorda el terrassenc Mercat de la Independència, i la del bar, mentre que al lateral del teatre les llargues façanes són cegues i composades amb finestres i pilastres, que ornamenten humilment l’aparell de maó manual. La platea del teatre, on havia funcionat un sistema basculant per regular del terra, té la planta de ferradura, amb una capacitat de 768 localitats, i dos nivells d’amfiteatre amb divisió de les llotges. Pel que fa a les cobertes, els espais laterals al bar i al foyer són ben originals, i coberts amb volta bufada de maó. També les voltes bufades cobreixen el cos del teatre, si bé en algun moment van ser tapades per una senzilla coberta d’uralita a dues aigües. Als altres espais, el foyer està cobert amb volta de canó, mentre que una bonica coberta ceràmica a dues aigües cobreix l’alt espai central del bar.

 

ACTIVITAT, TANCAMENT I REIVINDICACIÓ

L’Artesà va esdevenir una peça fonamental en la vida social i cultural del Prat: de l’edició de l’Avenç, butlletí literari i catalanista propi de la Renaixença, als concerts i els balls de Festa Major a la pista, passant per la programació teatral i de cinema, l’espai fins i tot va acollir els assajos teatrals de noms destacats com Núria Espert i la seva companyia (“La tempestad”, de Shakespeare i amb direcció de Jorge Lavelli, el 1983) i Dagoll Dagom (“El Mikado”, de Gilbert & Sullivan, el 1986). Amb l’adveniment de la democràcia, i per causes diverses que en part es repeteixen en altres casos d’entitats (canvi d’hàbits, caiguda de l’associacionisme, fràgil situació econòmica després del franquisme, empenta dels equipaments públics…), l’activitat de l’Artesà va decaure al llarg de les dècades de 1970 i 1980.

El 1982 el diari “Delta” promou la reivindicació amb el lema “Salvem l’Artesà”. Més tard, el 1987 el centre és arrendat a l’Ajuntament amb el compromís d’invertir-hi 15 milions de pessetes durant els primers 10 anys per tal d’adaptar l’edifici a les reglamentacions vigents, però el 1988 tanca la part del teatre, al•legant el mal estat de la construcció. El 2003 el centre passa a ser de propietat municipal per un import de 3.670.784€ (610M ptes). El 2010 l’Associació de Veïns del Nucli Antic inicia una nova campanya reivindicativa, anomenada “Salvem l’Artesà”, amb l’objectiu que l’espai es rehabilités per a convertir-lo en un equipament cívic, cultural i social per al barri. El 2012, en el número de febrer, La Riuada fa un especial sobre l’Artesà acompanyada d’una galeria de fotos de l’aspecte del teatre en aquell moment, que aixecà molta polèmica per la situació d’abandonament de l’espai. Al setembre del mateix any, Amics del Prat inicia una nova campanya de sensibilització fent una exposició sobre la seva història, xerrades i taules rodones promovent la producció d’un documental en col·laboració amb Nosaltres Produccions a través d’una campanya de micromecenatge. Durant la festa major de 2013, a la seu d’Amics del Prat, l’alcalde Lluís Tejedor anuncia que durant la legislatura 2011-2015 es redactaria el pla d’usos de per tal de recuperar l’Artesà per a la ciutat en el següent mandat.

El 2013 l’ajuntament encarrega un informe tècnic per saber en quin estat de conservació es troba l’edifici. Segons l’informe tècnic es desprèn que l’edifici és rehabilitable i fins i tot es quantifica el cost que representaria la rehabilitació estructural en 957.000 euros. Aquest informe no es fa públic fins després de decidit el programa funcional i l’equip guanyador del concurs de propostes per al nou teatre, al 2015.

Entre el 2014 i 2015 es realitza el concurs per desenvolupar un projecte (anomenat de rehabilitació) que consisteix en “prescindir de l’edifici històric” (enderrocar) i construir un teatre que doni cabuda a 750 persones. Cada empresa cobra 5.000 euros per projecte. El jurat conformat per 16 persones, 10 de les quals directament vinculades amb l’ajuntament, es reparteixen 14.400 euros. Al desembre del 2015, es conforma la Plataforma veïnal “Aturem l’enderroc, salvem l’Artesà” per reclamar que s’aturi el procés endegat per l’ajuntament, que es realitzin les obres de rehabilitació estructural de l’edifici, i que s’obri un procés participatiu amb garanties per decidir el futur del Centre Artesà.

 

Part de la informació històrica d’aquest text sobre l’Artesà ha estar extreta i adaptada a partir d’un article d’Ivan Alcázar Serrat, de l’Observatori d’Espais Escènics, per a la revista Ateneus (de la federació d’Ateneus de Catalunya).

http://www.espaciosescenicos.org/
http://espaciosescenicos.org/filter/risc/L-Artesa-El-Prat-del-Llobregat

 

MÉS INFORMACIÓ

GALERIA DE FOTOS DE L’ESTAT ACTUAL DE L’EDIFICI

DIAGNOSI ESTRUCTURAL DE L’ARTESÀ

CARTA OBERTA DE L’OBSERVATORI D’ESPAIS ESCÈNICS SOBRE L’ARTESÀ: “TORNEM A SALVAR L’ARTESÀ”. 18 maig 2015

SOBRE L’ARTESÀ D’EL PRAT DE LLOBREGAT, EL CONCURS D’ARQUITECTURA I LA POSSIBILITAT DEL SEU ENDERROC. Algunes consideracions per part de l’Observatori d’Espais Escènics.