Intervenció de la plataforma al Ple de l’Ajuntament el 7 de juny de 2017

25 de juny de 2017 | Actualitat, General

Intervenció que vam fer durant el Ple de l’Ajuntament del Prat el 7 de juny de 2017. Us adjuntem les preguntes que vam presentar, la majoria de les quals van quedar sense resposta, el vídeo i la transcripció de la intervenció completa:

  • Quina opinió tenen de les 3700 persones que van signar contra el projecte?
  • Obriran vies de diàleg o mantindran l’actual actitud?
  • Com és que l’estudi d’impacte ambiental no contemplava la presència de fauna i quins canvis comporta a les obres l’aparició de nius de falciot?
  • Han informat al veïnat sobre com es duran les tasques de retirada de l’amiant?
  • Perquè cap polític interpel·lat va venir a dialogar a l’Acampada?
  • Perquè els mitjans locals no van treure cap declaració dels acampats tot i tenir-les?
  • Quin és el cost econòmic dels desproporcionats dispositius policials d’aquests dies?
  • Quin és el suport real que té el projecte de l’Artesà i perquè no es plantegen preguntar en un referèndum públic si estem d’acord?
  • Saben quin és el cost real i social d’un procés participatiu?
  • Han pres alguna mesura per ajudar als treballadors i treballadores que aquest Ajuntament ha deixat sense feina? Saben en quina situació han quedat?
  • Pensa algú donar explicacions o assumir responsabilitats per la despesa inútil de 624.329,74€ en les obres del bar entre 2013-14?
  • En el context actual de crisi és imprescindible dedicar 16 milions d’euros per un teatre nou?

En el ple del passat 7 de juny vam fer aquestes 12 preguntes a l’equip de govern. Després d’una intervenció lamentable, provocadora i prepotent del portaveu d’ICV Rafael Duarte, on no en va respondre cap però si que va ajudar a entendre moltes, la regidora d’urbanisme Alba Bou només va respondre parcialment a les dues referents als falciots i la presència d’amiant.

En la primera no va fer cap esment a perquè a l’estudi ambiental del projecte no els havia contemplat. Va reconèixer que els agents rurals havien testimoniat la presència dels falciots, espècie protegida per llei en període de nidificació que s’allarga unes 6-8 setmanes, i va dir que demanarien una autorització al Departament de Territori de la Generalitat i encarregarien un dictamen a una empresa segons el qual actuarien: “Si cal esperar-nos, si cal avançar, si cal modificar alguna cosa d’aquest pla d’obres ho farem”. El dia següent ja estaven rebentant tot l’interior del teatre.

Sobre la informació al veïnat del procés de retirada de l’amiant va dir que aquests havien estat informats en les reunions prèvies, però en la seva resposta ja s’endevinava que aquesta no havia estat la seva prioritat: “Hem tingut en compte els veïns? Hem tingut en compte les normatives, les regulacions, les lleis que s’han de tenir en compte per retirar una coberta de fibrociment”. Sobre la resta de preguntes, continuarem esperant.

Vídeo i transcripció de la intervenció completa:

1) El passat mes de juliol la Plataforma Aturem l’Enderroc, Salvem l’Artesà va presentar una moció al Ple on es demanava l’aturada de l’enderroc, i que es fes un procés participatiu per decidir el futur de l’edifici. Aquella moció va ser tombada amb els vots d’ICV-EuiA, PSC i també el PP. En aquell mateix Ple la Plataforma veïnal va presentar el seu manifest fundacional amb 3.686 signatures que l’acompanyaven. Quina opinió mereix a l’Ajuntament el manifest i el suport signat de gairebé 3.700 persones en aquell moment? Ara serien més. El govern municipal obrirà vies de diàleg amb els veïnat que dóna suport a la plataforma o pel contrari mantindrà l’actitud que ha mantingut fins ara?

2) La descoberta per part de les persones que estaven acampant al pati de l’Artesà, en protesta pel seu enderroc i demanant un procés participatiu, de diversos nius de falciots negres a la façana del teatre, ha permès que se salvessin els nius i s’hagin d’implementar mesures de protecció per a les aus. Aquests elements no estaven recollits en l’estudi d’impacte ambiental de l’obra presentat per l’Ajuntament i denoten mancances molt importants del mateix, alhora que genera seriosos dubtes sobre la seva qualitat i efectivitat. Perquè tot i ser evident la nidificació d’aus a la zona, l’Ajuntament del Prat no va estudiar la possibilitat de la seva presència en aquest entorn i per conseqüència no apareix cap tipus de menció sobre la fauna, i en especial dels nius d’aus protegides a l’estudi d’impacte ambiental? Resulta evident que aquest fet suposa modificacions en el projecte d’obres d’enderroc de l’Artesà i en la construcció del nou edifici. Quins canvis comporta l’aparició d’aquests nius d’aus protegides en l’enderroc i en la nova edificació? Quines tasques de control, seguiment i preservació té previst fer l’Ajuntament del Prat?

3) D’altra banda, és sabut per tothom, i en especial per aquest Ajuntament i per aquest ple, el perill que suposa l’amiant i el seu tractament per a la salut pública. Són diverses les mocions debatudes i aprovades al respecte que avisen dels riscos d’aquest material. És també conegut el perill per a la salut de certes tasques de desinfecció, eliminació de paràsits, entre d’altres, pels produtes que s’usen en aquestes tasques. Una evidència són les mesures de seguretat obligatòries que s’han d’implementar en aquestes tasques tan sensibles. Per això us preguntem: s’ha informat al veïnat de la zona sobre com es duran a terme aquestes tasques? Se’ls ha tingut en compte a l’hora d’elaborar els protocols i els plans per a dur-les a terme?

4) El passat 27 de maig diversos veïns i veines acampaven al pati de l’Artesà reclamant diàleg amb el govern municipal, a la vegada que plantejaven les demandes d’aturada de l’enderroc de l’Artesà i l’obertura d’un procès participatiu per decidir-ne el futur. Durant els 6 dies d’activitat desenes de joves van dormir a l’espai, es van fer diverses activitats i es van celebrar assemblees amb més de 50 persones. El dijous 1 de juny per ordre de l’alcalde Lluís Tejedor, es feia efectiu el desallotjament amb un dispositiu policial desproporcionat de 6 furgonetes dels Mossos d’Esquadra, a dins d’elles aproximadament uns vuit antiavalots, i dues dotacions més de la policia local. Durant els 6 dies d’acampada hem reclamat el diàleg amb el govern municipal, i cap de les persones interpel·lades de manera reiterada: Alba Bou, Lluís Mijoler, Quim Bartolomé, David Vicioso i el mateix Lluís Tejedor, no ens van donar cap signe de voluntat de diàleg deixant com a única resposta per part del govern d’ICV-PSC l’enviament dels agents del cos dels Mossos d’Esquadra a altes hores de la matinada.

La notícia de l’acampada va aparèixer a mitjans d’abast local, comarcal i nacional, la pròpia TV3 en parlava en prime time al seu TN vespre. Van ser diversos els mitjans que van informar-nos de la negativa de l’Ajuntament a fer cap declaració, a la vegada que, tal i com pertoca a un mitjà que fa periodisme seriós i segueix el codi deontològic, s’informaven del que plantejaven les persones acampades i ho traslladaven a les notícies elaborades posteriorment. L’alcalde Lluís Tejedor emetia un decret de desallotjament de l’espai públic el 26 de maig, un dia abans que es produís l’acampada. D’aquesta manera s’ha emprat la força coarcitiva amb el veïnat de manera preventiva, i s’ha deixat el diàleg al calaix. Els mitjans públics del Prat no van publicar declaracions de les persones acampades durant el seu desallotjament, tot i tenir-les, i les xifres aparegudes a les notícies tenien com a única font la traslladada per l’Ajuntament. A què es deu aquesta manca de voluntat de diàleg i l’enviament dels Mossos d’Esquadra al veïnat, a la vegada que es mirava d’evitar que els periodistes i treballadors i treballadores dels mitjans locals informessin correctament de tot el que estava passant? Qui ha gestionat comunicativament aquesta situació, es té previst pel govern municipal assumir o depurar responsabilitats al respecte?

5) Quin és el cost econòmic dels desproporcionats dispositius policials que s’han utilitzant aquests dies, tant de les sis furgones de la ARRO dels mossos d’esquadra que van intervenir en el desallotjament, com sobretot, de les diverses patrulles de policies municipals que estan dedicades les 24 hores exclusivament a vigilar les obres, i que per suposat , cobren sous de diners públics i estan deixant de fer funcions realment importants?

6) Quin és el suport real que té el projecte de l’Artesà? De moment cap entitat de la població s’ha mostrat públicament favorable a aquest projecte, ni tan sols ho han fet aquelles que en el ple de juny de 2016 va esmentar la regidora Alba Bou, les quals només van ser informades i no van participar en la decisió com es volia fer veure, de fet, algunes de les quals arrel d’aquella intervenció es van desmarcar a posteriori. En canvi, hi ha constància pública de moltes entitats que s’han declarat contràries a aquets projecte i s’han sumat als milers de signatures de veïns i veïnes que han sigut absolutament ignorades. Aquesta decisió unilateral d’enderrocar l’Artesà només s’està defensant per motius partidistes de les forces de l’equip de govern i una molt reduïda part dels seus militants. Perquè no es plantegen cedir la veu a la ciutadania i preguntar en un referèndum públic si estem d’acord? Saben quin és el cost real i social d’un procés participatiu?

7) Amb el permís de la Plataforma contextualitzaré una mica aquesta pregunta que faré, i és que heu dit que havieu preguntat o us havieu preocupat per als comerciants i propietaris dels negocis de l’Avinguda, i el que nosaltres volem preguntar és si també heu tingut aquest treball de preguntar, informar-vos i preocupar-vos per la situació en la que quedaran els treballadors i treballadores que han quedat a l’atur del Cafè de l’Artesà. Coneixem a la gent d’allà, com segurament molta gent d’aquí els coneix, son joves, són mares i pares de família, i sabem el sotrac que els ha suposat a la la majoria aquesta pèrdua de feina. Un contracte que en un principi estava estipulat en cinc anys s’ha vist interromput i retallat per la decisió de l’Ajuntament, a més, just abans de l’època de l’estiu tan necessària per aquest gremi. Han pres alguna mesura per ajudar als treballadors i treballadores que aquest Ajuntament ha deixat sense feina? Saben realment en quina situació han quedat moltes i molts d’ells?

8) Les obres de remodelació del cafè de l’Artesà executades entre el 2013 i 2014 van costar 624.329,74€. La gran majoria de reformes que es van fer llavors no hauran servit per res, remodelant-se amb el nou projecte la barra, cuina, serveis, i moltes de les obres realitzades llavors. Pensa algú donar explicacions o assumir responsabilitats per aquesta mala planificació i aquella despesa inútil de diners?

9) I per acabar, vostès creuen necessari que en el context actual de crisi és imprescindible dedicar 16 milions d’euros, que el Sr. Mijoler ha dit que eren de la ciutadania, en la construcció d’un teatre nou, quan només reformant el que ja tenim se’n podien dedicar aproximadament 9 milions d’euros, que és el cost que té previst dedicar l’Ajuntament de Barcelona en la remodelació del Teatre Arnau, en la qual ens podríem comparar. No creuen que es podrien dedicar tots aquests recursos sobrants, 7 milions d’euros, a altres temes tan necessaris al nostre municipi com poden ser els serveis socials, l’habitatge o un llarg etcétera?

Moltes gràcies.

Adhereix-te al manifest