És urgent aturar la contínua destrossa que ha patit el nostre patrimoni arquitectònic local durant les últimes dècades amb el beneplàcit d’un catàleg que sembla més fet a mida d’interessos econòmics, urbanístics i polítics que no pas de protegir el poc patrimoni que ens queda.
Tot plegat el converteix en un espai simbòlic dins la memòria de moltes persones i d’un valor incalculable per entendre la història pratenca.
L’Artesà és un espai transversal i representatiu de tota la població i no podem permetre’ns enderocar-lo.
El futur de l’Artesà és un assumpte d’interès públic, tant per l’abast que ha tingut i tindrà en la vida de la comunitat, com per ser de propietat municipal i el seu pressupost públic, i per tant ha de passar per un debat públic i recollir un consens ampli.
L’Ajuntament ha utilitzat els mitjans municipals de comunicació per promocionar i legitimar la seva idea, en comptes de per visibilitzar el procés, donar informació i fomentar la participació. No només això, sinó que ha ocultat informació clau durant el procés, com l’infome estructural que pressupostava la rehabilitació de l’edifici!
La participació ciutadana és imprescindible en la transformació d’allò públic per garantir el bon resultat a llarg plaç, i per empoderar i generar cohesió i identitat social.
La legislació de patrimoni existent permet adaptar els edificis als nous temps sense que perdin la seva essència, i, amb una mica de sensibilitat, acomodar nous programes i estructures en edificis amb història.
Fa 13 anys que aturar el deteriorament del teatre és en mans de l’ajuntament, propietari des del 2003, és per tant responsabilitat seva destinar els recursos necessaris a rehabilitar-lo.
És absurd que per voler revaloritzar l’Artesà com a gran teatre del Prat, el que s’hi vol fer no tingui cabuda en l’actual edifici i calgui carregar-se’l.