Adéu falciots, adéu arbres… Adéu Centre Artesà.

28 de juny de 2017 | Actualitat

Aquestes imatges d’avui de la destrucció de l’Artesà mostren la magnitud de l’atemptat patrimonial que ha perpetrat l’Ajuntament. Al damunt de la platea i les llotges arrassades es pot observar la volta catalana del sostre que el catàleg de patrimoni va considerar no mereixien cap protecció.

Des de l’Observatori d’Espais Escènics de la Universitat Politècnica de Catalunya – UPC van fer aquest febrer unes consideracions que van enviar a l’Ajuntament on deien: “L’Artesà ha rebut, sorprenentment, una catalogació patrimonial esbiaixada i sense contextualitzar, que no li fa justícia. Que menysté una arquitectura important, tant en l’àmbit local com en el context de la història de l’arquitectura catalana. I que oblida, esborra o no vol veure un element singular de l’edifici, les voltes de la coberta del teatre (actualment invisibilitzades, per falsos sostres i cobertes afegides). Els murs de les façanes de la sala teatral, i les voltes de la coberta, podrien formar part d’un capítol destacat de la història de l’arquitectura catalana, si es conservessin i valoressin”.

“No es té en compte doncs, ni aquí ni enlloc del document, que ens trobem davant d’un exemple molt valuós d’arquitectura, relacionada amb el que Jeroni Martorell anomenà la “construcció tibada” (al seu article del 1910 “Estructuras de ladrillo y hierro atirantado en la Arquitectura catalana moderna”, aparegut a l’Anuario de la Asociación de Arquitectos de Cataluña). Un tipus d'”estructura arquitectònica” catalana, molt important en la història de l’arquitectura de Catalunya, que donaria als primers anys del segle XX exemples extraordinaris de gran gosadia tècnica i resultats espacials sorprenents, originalíssims, i cal afegir que la major part d’ells ja desapareguts. Exemples com ara les obres de Joan Torras i Guardiola als seus tallers al Poblenou de Barcelona o, al Prat de Llobregat, amb l’estructura de la Granja La Ricarda, i tantes altres obres que emparenten doncs el teatre de L’Artesà (i en especial la seva sala teatral) amb els noms de Torras i Guardiola, i també de Guastavino, Gaudí, Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch, Rubió Bellver, Martinell i Moncunill”.

L’altre dia l’alcalde deia que l’enderroc era “irreversible”, però no ho deia en el sentit llastimós del que veiem en aquestes imatges sinó content pel que considera una “victòria” que només pot entendre un enderrocador i destructor del patrimoni. La ignorància i la supèrbia d’aquest consistori no tenen nom.